Xerrada de Fernando Trias de Bes

Els joves de l’Institut Moianès gaudeixen d’una sessió de creativitat amb l’escriptor i economista Fernando Trias de Bes

La sessió comença amb una proposta inesperada i impactant: El conferenciant demana a l’auditori que , després de posar el mòbil en silenci, el passin al company de la dreta (2 cops consecutius).
Demana quina sensació tenen. Les respostes: inseguretat, incomoditat, desconfiança…Aquestes tres sensacions – diu Fernando Trias- tenen a veure amb el procés creatiu.
Seguidament projecta a la pantalla dues escenes de la pel·lícula «Amadeus». En aquest film es parla de la vida del músic i compositor W. Amadeus Mozart però des de la visió del seu contemporani i, també músic, Salieri, el seu gran admirador i rival. Mentre que Mozart és un geni extraordinari, Salieri té una gran voluntat però mai arribarà a «la sola de la sabata» del talent de Mozart. L’escena final mostra un Salieri en la decrepitud donant l’absolució a tots els que són com ell: els mediocres del món.

La qüestió és que només uns pocs són genis ( si no ja no els  consideraríem com a tals), tanmateix tot ésser humà té una capacitat creativa latent que es pot potenciar o ofegar.
Hi ha el mite que el talent és un do natural i, sovint, aquesta creença ens impedeix de confiar en la nostra capacitat creativa.

Cal remarcar que hi ha diferents tipus de creativitat:

  1. Creativitat artística (fins fa pocs anys només es contemplava dins d’aquest àmbit).
  2. Creativitat aplicada ( social, empàtica, de lideratge, conceptual…)

La creativitat té a veure amb innovar i és un aspecte de la persona que es pot exercitar i practicar.

Per ser creatius cal que:

  1. Allò que proposem sigui nou: ha de trencar, qüestionar, posar en dubte ( per això la personalitat rebel hi encaixa).
  2. Cal proposar una alternativa a allò amb què volem trencar, per tant, cal resoldre, crear, construir. Sempre som innovadors o creatius en relació amb una cosa anterior, una tradició que ens ha portat fins on som.

Hem de deixar ben clar que hi ha el geni creatiu i, per altra banda, hi ha una capacitat creativa que tots tenim ( en major o menor mesura).
La creativitat implica : treball, esforç, perseverança.
Durant el procés creatiu sovint topem amb la por a l’error, la por a no aconseguir-ho, a equivocar-nos…

La por objectiva és quelcom natural i positiu ( ex. tenir por d’un lleó que em persegueix és   bo per tal que em protegeixi), però el cas és que el 95% de les pors que tenim són irracionals, distorsions de la realitat. El fet d’estar ben informats esvaeix moltes d’aquestes pors que l’únic que fan és posar fre al nostre potencial.

Per exemplificar com funciona la nostra creativitat ens posa l’exemple d’un cas que li va ocórrer amb la seva filla Blanca quan tenia 3 anys:

A l’escola li feien fer el típic exercici de pintar una rodona sense sortir de la ratlla. Ella es posava molt nerviosa i tensa per aconseguir-ho, enfadant-se molt si sortia una mica. Un dia ell li proposa que pinti una rodona sortint de la ratlla. Primer la nena queda molt parada, com si estigués «cometent un pecat», però davant la insistència del pare, es relaxa i acaba pintant de gust. Contemplant la seva obra acabada queda meravellada i comença a dir: «-és una flor!…no, no, és una tassa!…no, és un sol…és un ull!!!:::». Lliçó que en treu: quan li permet l’error ella pot visualitzar elements nous que abans quedaven reprimits. Al transgredir la norma pot veure-hi més enllà.

El gran repte dels mestres està entre la disciplina (normes) i el trencament. És una contradicció, una paradoxa, en la qual ens debatem i busquem l’equilibri.
És important aprendre les tècniques, les habilitats, per després explorar noves possibilitats.
Per poder ser creatiu primer has de conèixer les tècniques, les bases. Per això és important aprendre a partir del que ja existeix, de la tradició.
Els protocols (ex. dels semàfors) permeten eficiència; com a societat els necessitem perquè les coses funcionin (ex. volem que el metge que ens opera sigui eficient, no que sigui creatiu amb nosaltres).

Com funciona la creativitat:

  • Pensar una cosa que pots canviar.
  • Fer una provocació (dir un impossible). Aquí ajuda ser rebel.
  • Fer una connexió entre dos elements que, en principi, estan desconnectats. Per tant cal resoldre, canviar, transformar. La provocació crea la necessitat de buscar un canvi, una solució.

(Exemple del pintor holandès Escher, que planteja paradoxes a través de la pintura)

Les persones més intel·ligents són molt bones fent connexions.
El cervell necessita connectar idees.  De fet, un acudit funciona així: connectant dues idees que, en principi, estan desconnectades. La connexió inesperada és el que ens fa riure.
Es pot fer l’exercici de «desmuntar» les peces d’un acudit per veure com funciona.

A la vida hi ha dos moments pels quals tots passem i que vivim sols. Podem estar acompanyats, però els experimentem sols: el naixement i la mort.
Enmig d’aquests dos moments crucials transcorre LA VIDA.

Durant aquest trajecte que és la vida, necessitem connectar amb l’exterior: amb els éssers humans, amb tots els altres éssers, amb els objectes. El que dóna sentit a la vida és fer-ho a través de l’amor i de la creativitat. L’amor i la creativitat ens transformen i transformen. Som els artistes de la nostra pròpia vida.

0 respostes

Deixa una resposta

Vols unir-te a la conversa?
No dubtis a contribuir!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.