CAPÍTOL 4: Resiliència

Totes les persones, fins i tot les més buscadores, tendim a fer-nos expectatives, ens agrada projectar-nos de cara al futur i pensar el que farem o ens agradaria fer. I ara que just comença les “esperades” vacances de setmana santa, aquestes expectatives surten a la llum: què ha passat? Que fem amb aquests somnis, plans i idees?

Imagina’t que aquell dinar amb la família, aquell viatge o escapada a la platja és un bol. Un bol de ceràmica d’aquell color que més t’agradi. Amb l’arribada de l’Estat d’alarma, com si d’un fort vent es tractes, aquest bol s’ha trencat: l’ha fet bocins. I que faig amb els trossos?, pots preguntar-te. Els llenço? Compro un nou bol? És llavors quan, més que mai, volem regalar-te una paraula: kintsukuroi.

Saps que vol dir?

És una paraula japonesa que significa l’art de reparar la ceràmica trencada. En comptes de llençar els trossos, el que aquesta tècnica és tornar-lo’s a muntar reomplint les esquerdes d’or o plata. Fent, de les esquerdes, un signe de bellesa: un símbol de resiliència.

Tota persona té esquerdes, somnis i plans que s’han frustrat per un motiu o un altre. Lluny d’amagar-la, d’oblidar-la, t’animem a analitzar-la, convertir-la en aprenentatge i fer que formin part de tu. Del que erets, ets i seràs.